Vés al contingut

Alfa de l'Orada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alpha Doradus)
Infotaula objecte astronòmicAlfa de l'Orada
Tipusestrella binària, estrella variable, variable Alpha² Canum Venaticorum, estrella doble, font propera a infrarojos, font d'emissió de rajos ultraviolats i estrella peculiar Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B9IV Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrada Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra169 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,288 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,28 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva12.120 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi19,34 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi25,6 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)10,93 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)57,75 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar44,2 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial25,6 km/s Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 33m 59.7772s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-56° 57' 18.0757'' Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
α Dor (nomenclatura de Bayer)
2MASS J04335978-5502421 (2MASS)
CCDM J04340-5503AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CPC 19 1390 (Cape Photographic Catalogue)
FK5 171 (FK5)
GC 5600 (Catàleg General de Boss)
GCRV 2687 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GSC 08512-02115 (GSC)
HD 29305 (Catàleg Henry Draper)
HIC 21281 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 21281 (Catàleg Hipparcos)
HR 1465 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IDS 04318-5515 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS 04329-5508 (IRAS)
JP11 908 (JP11)
N30 961 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 1657 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 1018 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 1018.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 333592 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 658 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SACS 98 (Segon catàleg d'astrolabis de Santiago)
SAO 233564 (Catàleg SAO)
TD1 3373 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 8512-2115-1 (Catàleg Tycho, catàleg Tycho-2)
UBV 4449 (UBV)
uvby98 100029305 ABV (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
alf Dor (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J04340-5503AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
FAUST 570 (A catalog of far-ultraviolet point sources detected with the FAUST telescope on Atlas-1)
WEB 4091 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
TIC 220393543 (TESS Input Catalog)
Renson 7490 (General catalogue of AP and AM stars)
GEN# +1.00029305
SKY# 7075
AKARI-IRC-V1 J0433598-550242 (The AKARI/IRC mid-infrared all-sky survey)
[BBW2000] FD 63 (FAUST observations in the Fourth Galactic Quadrant (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Alfa de l'Orada està situat en Cel
Alfa de l'Orada
Alfa de l'Orada (Cel)

Alfa de l'Orada (α Doradus) és l'estel més brillant de la constel·lació austral de l'Orada, sent la seva magnitud aparent +3,30. Es troba a 175 anys llum de distància del sistema solar.

Alfa de l'Orada és un estel binari les components del qual estan visualment separades només unes desenes de segons d'arc. Alfa de l'Orada A és una geganta blanca de tipus espectral A0IIIs amb una lluminositat equivalent a 157 sols.[1] Té un radi 2,8 vegades més gran que el del Sol i una massa 3 vegades major que la massa solar. Alfa de l'Orada B és un estel subgegant de tipus espectral B9 amb un radi un 90 % més gran que el radi solar. Té una massa de 2,7 masses solars i una lluminositat 68 vegades superior a la lluminositat solar. La distància que separa ambdós estels oscil·la entre 1,9 ua i 17,5 ua a causa de l'acusada excentricitat de l'òrbita. El període orbital d'aquesta binària és de 12,1 anys.[2]

Alfa de l'Orada A mostra un espectre peculiar especialment ric en silici. Aquest element sembla estar concentrat en una taca magnètica de la superfície estel·lar, la qual cosa permet conèixer el període de rotació de l'estel (2,95 dies).[2] En conseqüència, és un variable, del tipus Alpha² Canum Venaticorum, la lluentor del qual oscil·la entre magnitud +3,26 i +3,30.[3]

Referències

[modifica]