R de l'Orada
.svg){kind=small}
R de l'Orada (P Doradus) és un estel variable a la constel·lació austral de l'Orada, prop del límit amb la constel·lació del Reticle.[1] S'hi troba a 193 anys llum de distància del sistema solar.[2]
Característiques
[modifica]R de l'Orada és una gegant vermella de tipus espectral M8IIIe.[1] Amb un diàmetre angular de 0,057 ± 0,005 segons d'arc, és l'estel —a excepció del Sol— amb un major diàmetre aparent vist des de la Terra.[3][4] En concret, és més d'un 30% major que Betelgeuse (α Orionis), que abans ostentava el títol d'estel amb major grandària aparent. El seu radi és 370 vegades més gran que el radi solar; si estigués situat al centre del Sistema Solar, l'òrbita de Mart quedaria englobada dins del propi estel. Encara que la seva massa és similar a la del Sol, la seva lluminositat total és 6.500 ± 1.400 vegades major que la lluminositat solar. Igual que altres estels similars, R Doradus perd massa estel·lar, a raó de 2,7 × 10-7 masses solars cada any.[5]
Lluentor i variabilitat
[modifica]La magnitud visual d'R de l'Orada oscil·la entre +4,8 i +6,6 en un cicle de 338 dies, però és a la regió de l'infraroig on R de l'Orada és un dels estels més brillants del cel.[6] En banda J —finestra en l'infraroig proper centrada a 1,25 μm— és, amb magnitud -2,65, el segon estel més brillant després de Betelgeuse (α Orionis).[7] Si bé està catalogada com a variable semiregular de tipus SRB, s'hi troba estretament relacionada amb les variables Mira.[8]
Referències
[modifica]- 1 2 V* R Dor -- Semi-regular pulsating Star (SIMBAD)
- ↑ Knapp, G. R.; Pourbaix, D.; Platais, I.; Jorissen, A. «Reprocessing the Hipparcos data of evolved stars. III. Revised Hipparcos period-luminosity relationship for galactic long-period variable stars». Astronomy and Astrophysics, 403, 2003. p. 993-1002.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. p. 773-777.
- ↑ The biggest star in the sky (Observatori Europeu Austral)
- ↑ Maercker, M.; Schöier, F. L.; Olofsson, H.; Bergman, P.; Ramstedt, S. «Circumstellar water vapour in M-type AGB stars: radiative transfer models, abundances, and predictions for HIFI». Astronomy and Astrophysics, 479, 3, 2008. p. 779-791.
- ↑ R Doradus (General Catalogue of Variable Stars)
- ↑ «Simbad object query: Jmag<-2 & Vmag>-9». SIMBAD Astronomical Database. [Consulta: 1r setembre 2012].
- ↑ T. R. Bedding, A. A. Zijlstra, O. von der Luhe, J. G. Robertson, R. G. Marson, J. R. Barton, B. S. Carter «The angular diameter of R Doradus: a nearby Mira-like star». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 286, 4, 1997. p. 957-962.
