París-Tours

París-Tours
Detalls de cursa
Esport	Ciclisme de carretera
Creació	1896
Número d'edicions	120 (a 2026)
Freqüència	annual (octubre)
Tipus	Cursa d'un dia
Països	França
Organitzador	A.S.O.
Categories	CDM (1989-2004) 1.PT (2005-2007) 1.PT (2009-2010) 1.HC (2011-2019) 1.Pro (2020-)
Circuit	UCI ProSeries
Web oficial	Lloc oficial
Palmarès
Edició recent	Per Strand Hagenes
Més triomfs	Paul Maye Guido Reybrouck Matteo Trentin Gustave Danneels Erik Zabel (3 victòries)
	Documentació

La París-Tours és una clàssica ciclista que se celebra anualment a l'octubre i que en els últims anys ha anat de Saint Arnould en Yvelines a Tours, amb un recorregut molt pla que quasi sempre afavoreix els esprínters, que solen triomfar en un esprint massiu de l'Avenue Grammont a Tours, una llarga avinguda de 3 quilòmetres de longitud. Per això és coneguda també com la Clàssica dels esprínters.

El rècord de més victòries a la París-Tours és de tres, un rècord compartit per quatre ciclistes: Gustave Danneels (1934, 1936 i 1937), Paul Maye (1941, 1942 i 1945), Guido Reybroeck (1964, 1966 i 1968) i Erik Zabel (1994, 2003 i 2005). Eddy Merckx no va guanyar mai la París-Tours; hauria d'haver guanyat el 1968, però va cedir la victòria al seu company d'equip Guido Reybroeck per agrair-li el seu ajut al llarg de la temporada. Un alemany quasi desconegut, Erik Zabel, va aconseguir la seva primera gran victòria a la París-Tours del 1994. Zabel va arribar a ser un dels millors esprínters de tots els temps, guanyant el maillot verd del Tour de França sis vegades consecutives. Va tornar a guanyar la cursa el 2003 i el 2005. En els últims anys, ciclistes com Jacky Durand, Andrea Tafi, Marc Wauters, Richard Virenque o Erik Dekker han guanyat la cursa en escapada o en un grup reduït.

El doblet de la Tardor és guanyar la París-Tours i la Volta a Llombardia en el mateix any, dues curses que se celebren amb una setmana de diferència. Com que les curses són molt diferents, la francesa més apta pels esprínters, i la italiana pels escaladors, és molt difícil aconseguir el doblet. Només quatre ciclistes ho han aconseguit; els belgues Philippe Thys, el 1917, Rik van Looy, el 1959 i Philippe Gilbert, el 2009; i l'holandès Jo de Roo en dues ocasions, 1962 i 1963.

Actualitzat a la fi de l'edició de 2026.

Múltiples vencedors^[1]

[modifica]

Nombre de victòries	Corredor	Nacionalitat	Anys
3	Gustaaf Danneels	Bèlgica	1934, 1936, 1937
	Paul Maye	França	1941, 1942, 1945
	Guido Reybrouck	Bèlgica	1964, 1966, 1968
	Erik Zabel	Alemanya	1994, 2003, 2005
	Matteo Trentin	Itàlia	2015, 2017, 2025
2	François Faber	Luxemburg	1909, 1910
	Heiri Suter	Suïssa	1926, 1927
	Denis Verschueren	Bèlgica	1925, 1928
	Briek Schotte	Bèlgica	1946, 1947
	Jacques Dupont	França	1951, 1955
	Jo de Roo	Països Baixos	1962, 1963
	Rik Van Looy	Bèlgica	1959, 1967
	Rik Van Linden	Bèlgica	1971, 1973
	Joop Zoetemelk	Països Baixos	1977, 1979
	Jan Raas	Països Baixos	1978, 1981
	Ludo Peeters	Bèlgica	1983, 1985
	Nicola Minali	Itàlia	1995, 1996
	Philippe Gilbert	Bèlgica	2008, 2009
	Jelle Wallays	Bèlgica	2014, 2019
	Arnaud Démare	França	2021, 2022

Victòries per països^[2]

[modifica]

#	País	Victòries	Última victòria
1.	Bèlgica	42	Jelle Wallays (2019)
2.	França	34	Christophe Laporte (2024)
3.	Països Baixos	12	Erik Dekker (2004)
4.	Itàlia	10	Matteo Trentin (2025)
5.	Alemanya	5	John Degenkolb (2013)
6.	Dinamarca	4	Casper Pedersen (2020)
7.	Suïssa	3	Heiri Suter (1927)
	Luxemburg		Nicolas Frantz (1929)
8.	Irlanda	1	Sean Kelly (1984)
	Austràlia		Phil Anderson (1986)
	Ucraïna		Andrei Txmil (1997)
	Espanya		Óscar Freire (2010)
	Colòmbia		Fernando Gaviria (2016)
	Estats Units		Riley Sheehan (2023)
	Noruega		Per Strand Hagenes (2026)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París-Tours

• Web oficial de la cursa (francès)